Tamariu (Tamarix gallica)

El tamariu, tamarit, tamarell és una espècie d'arbre o arbust que suporta, fins a cert punt, la salinitat del sòl. Per això el podem trobar prop de la mar i és molt útil per a fixar dunes, marges de rius i terrenys litorals.

Este arbust, les rames del qual ixen des de la soca, sol tindre 2-3 m d'alçada, encara que quan es cultiva pot arribar als 10 m.

Es distribueix, principalment, per la costa occidental de la mediterrània. Ací, davant de la marjal, en l'arena, en tenim 7 exemplars.

Etimologia: sembla que prové del riu Tamaris (actual Tambro, a Galícia), ja que a les seues vores creixien amb profusió.

Utilitats: La seua llenya s’emprava com a combustible per a teuleres i forns de calç. Les seues rames són tan flexibles que s'utilitzaven per fer maromes, cordes gruixudes, per a les sénies. Les tisanes de branquetes i escorça s’han usat per a combatre la diarrea, ja que els tamarells són rics en matèries tànniques. S’utilitza com a arbust ornamental a carrers, camins i jardins de zones litorals.

Noms que rep a la Península Ibèrica:

valencià: tamariu, tamarisc, gatell, tamarit, tamarell, tamarill, tamaró

castellà: taray, taraje, tamarisco, atarfe, tamariz

basc: millazka, millazki

gallec: tamargueira

Dita popular: "Tamariu no fa cendra ni caliu".

Podeu veure unes bones fotos en els següents enllaços:

http://www.metafro.be/prelude/prelude_pic/Tamarix_gallica2.jpg
http://mallorcaphotoblog.files.wordpress.com/2009/02/tamarisk.jpg

Corre-corre (Carpobrotus edulis)

El corre-corre, bàlsam, ungla de gat o patata frita és una planta invasiva, originària del Sud d'Àfrica. L'ha emprada molt Obres Públiques per assentar talussos i també ha estat utilitzada com a decorativa als jardins. Hui, de manera asilvestrada, la podem trobar molt fàcilment a les zones costaneres, ja que s'adapta molt bé als sòls salins.

És perenne, amb fulles carnoses de color verd viu, de vegades porpra als extrems. Té unes flors molt espectaculars de color porpra, groc o taronjat.

A la Marjal de Massamagrell la podem vore en el límit entre esta i la platja.En concret, les de la fotografia estan sobre una de les dunes més interiors.

A causa del seu caràcter invasiu, que impossibilita l'arrelament d'espècies autòctones, hui es prenen mesures de control per evitar la seua expansió. Està en la llista d'espècies invasores a Espanya.

Podeu vore unes bones fotografies clicant en els següents enllaços:

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ec/Carpobrotus_edulis_a.JPG
http://www.invasivespeciesireland.com/mostunwanted/species/54_image2.jpg
http://www.florasilvestre.es/mediterranea/Aizoaceae/Carpobrotus_edulis.jpg
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/3e/Carpobrotus_edulis.jpg

Serp d'aigua (natrix maura)

La serp d'aigua es distribueix per Espanya, Portugal, França, Sardenya i nord d'Àfrica. Amida entre 70-80 cm i el nom li ve perquè viu en zones humides i embassades i per la gran habilitat en nadar i bussejar. La podem trobar fins als 1800 m d'altitud.

Presenta una coloració al dors molt variable: grisenca, verdosa, marronosa, taronjada.

S'alimenta de granotes i peixos, mentre que els joves capturen insectes i mol·luscs. Té 2 períodes de zel, un a la primavera i l'altre a la tardor. Fa una posta molt variable d'entre 4 a 24 ous. Les cries naixen al mes o dos mesos.

No és verinosa, però adopta una postura defensiva imitant l'atac dels escuçons si se la molesta, xiulant i llançant-se cap avant. Inclús pot llançar un líquid pudent. Mai mossega, de fet no presenta l'estructura inoculadora del verí (ofidio aglifo); ni tan sols arriba a obrir la boca per a atacar.

Encara que no està particularment amenaçada, la seua supervivència depén de la qualitat dels ecosistemes aquàtics.

El jonc

Planta herbàcia, perenne, que creix preferentment sobre sòls estancats, ribes dels rius, rierols i llacunes. Flors hermafrodites i fruits en càpsules La pol·linització és a càrrec del vent. Després de la pol·linització cada flor produeix una càpsula amb infinitat de llavors que són disseminades fàcilment, enganxades a les potes de les aus aquàtiques o a través del seu tracte digestiu. Per la seva flexibilitat, donada per l'acumulació d'aire en el seu interior, actua de barrera aturant l'onatge i evitant l'erosió de la costa.

Les tiges seques es fan servir per a teixir estores, enreixats de seients i cistelles.

Parlant del jonc sempre em ve a la memòria la metàfora que utilitzà el cronista medieval Ramon Muntaner per exemplificar al monarca que els territoris de la Corona d'Aragó havien d'estar units. Estes són les seues paraules: I si algú em demana: "En Muntaner, quin és l'exemple de la de mata de jonc?", jo li respondré que la mata de jonc té una força que, si tota la mata lligueu ben fort amb una corda, i tota la voleu arrancar ensems, us dic que deu homes, per molt que estiren, no l'arrancaran, encara que alguns més s'hi posaren; i, si en traieu la corda, de jonc en jonc l'arrancarà tota un xiquet de vuit anys, que ni un jonc no hi quedarà."

La boga

La boga és una planta herbàcia que apareix a la vora de pantans i aiguamolls. Pot formar denses colònies, de vegades impenetrables. Sol ser la primera que colonitza estos ambients.
És fàcilment identificable, perquè la part superior acaba en un cilindre de color marró (el "puro" que déiem els xiquets).
Les fulles de boga s'empren , una vegada assecades i parcialment descolorides amb vapors de sofre, per a fer seients de cadira, estores, cistelles i altres objectes. El trençat de la boga requereix una gran destresa manual. Hi ha diferents classes de cadires de boga: costurera, xata, catalana, castellana, xaparra... La persona que s'encarregava d'arreglar els seients de boga que s'havien fet malbé era l'embogador, que anava de poble en poble oferint els seus serveis.

Corretjola de canyar

La corretjola de canyar , campaneta o campanera és una planta enfiladissa. La podem trobar arran de terra o enfilada als canyars i canyissos.

Presentació del Blog

Hem creat el blog per donar a conéixer esta xicoteta marjal situada en la comarca de l'Horta Nord de València. Està situada en els termes comarcals de Massamagrell, Rafalell i Vistabella ( a uns 12 km al nord de València capital).