Senill, Canyís

Nom comú valencià : Canya borda. Canyet. Canyís. Canyissot. Canyot. Càrritx. Senill. Senís. Xisca.

Nom comú castellà : Cañiza. Carrizo.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània

Època de floració : Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre. Desembre.

Hàbitat : Vores d'aigua i llocs humits del litoral.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : El canyet d'albufera és una planta ben freqüent a totes les zones humides, canals i basses. Es caracteritza per la seua tija alta i esvelta coberta per fulles llargues i amples. La inflorescència apareix a la part superior ampla i sedosa, una mica penjant. Les espiguetes tenen llargs cilis, que li donen aquesta textura una mica sedosa.Es diferencia d' Arundo donax , que és la canya, perquè aquesta és molt més robusta i normalment molt més alta). Floreix a l'estiu i tardor.

Ús: S'utilitza per cobrir barraques o construccions agrícoles, fer cistelles, mobles de jardí, etc.

Copiar la natura: els aiguamolls artificials

Interessant article (Universitat Politècnica de Catalunya)

"La vegetació, el sòl i la flora bacteriana que viu en els aiguamolls converteixen aquestes zones naturals en sistemes amb un notable potencial de depuració. La ciència, fa anys, es va fixar en la natura i en va voler conèixer el funcionament. Avui es construeixen aiguamolls artificials que depuren les aigües residuals de manera respectuosa amb l'entorn natural i amb menys requeriments energètics que les depuradores convencionals. La UPC i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) són pioners en aquest camp.

[veure més imatges]

25/02/2010

Un aiguamoll és una zona de terres, generalment planes, la superfície de les quals s'inunda de manera permanent o intermitent. En cobrir-se regularment d'aigua, el sòl se satura i queda desproveït temporalment d'oxigen, fet que dóna lloc a un ecosistema híbrid entre els purament aquàtics i els terrestres.
A les grans ciutats el tractament de les aigües es fa en depuradores que tenen un funcionament complex i altament tecnificat, i requereix una despesa econòmica molt elevada. Als petits pobles aquestes depuradores complexes no es poden implementar. En aquest cas els sistemes més adequats són aquells que no requereixen personal especialitzat, que tenen un consum energètic molt baix i que s’integren en el paisatge rural. Aquí és on apareixen els aiguamolls artificials.

Joan Garcia, professor del Departament d’Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental, treballa des de 1996 en aquesta matèria. "Dos anys més tard, el 1998, vam iniciar una primera línia de recerca i, finalment, l'any 2000, ens hi vam posar d'una manera més intensa", explica. Com funciona un aiguamoll? Aquests sistemes passius de depuració estan dissenyats per potenciar la degradació de la matèria orgànica amb mecanismes que es donen de manera espontània a la natura. "Un biofilm de bacteris s'instal·la en un llit de graves, que és per on circula l'aigua de manera subterrània, i aleshores actua sobre els diferents contaminants que es poden trobar en les aigües residuals", explica Joan Garcia. S’aconsegueix eliminar en un 90 % el contingut de matèria orgànica i altres contaminants. "Han de passar uns dies, però bàsicament el procediment és aquest", afegeix.

I l'aigua és reutilitzable? "Doncs sí, sempre que es gestioni adequadament a través d'un procés final d’afinament", afirma Jordi Morató, del Laboratori de Microbiologia Sanitària i Mediambiental del Campus de Terrassa.

Actualment, a Catalunya hi ha una quinzena d'aiguamolls artificials en una quinzena de poblacions de menys de 2.000 habitants. Aquestes poblacions han hagut d’adaptar-se a les noves directives europees sobre sanejament, que els obliguen a construir un sistema de neteja de les aigües residuals abans d’abocar-les al medi.

A Catalunya hi ha una quinzena d'aiguamolls artificials en funcionament

"Catalunya està més avançada que altres territoris de l'Estat espanyol en aquesta qüestió", explica Garcia. Segons les seves dades, "n'hi ha gairebé un centenar més de previstos per als propers anys". Amb tot, geogràficament parlant, Catalunya no té una quantitat d'aiguamolls molt elevada. Des de fa uns anys es construeix a tot Europa aquest tipus de sistemes en els quals es reprodueixen aquests entorns naturals, si bé de manera més senzilla, per depurar aigües residuals de petits nuclis urbans.

El seu ús està especialment estès al nord d'Europa, i s'hi assagen i investiguen diferents estructures per aconseguir els millors resultats. A França, n'hi ha al voltant d'uns 400; al Regne Unit aquesta xifra és de 300; i a Portugal n'hi ha més d'un centenar que ja funcionen.

Les principals línies d'investigació que s'estan duent a terme en els grups de la UPC i del CSIC versen sobre l'estudi dels factors de disseny dels aiguamolls. És a dir, quina influència té en l'eficàcia del sistema el tipus de grava o la profunditat a la qual ha d'estar, entre moltes altres variants. "També s'està estudiant com el disseny afecta en l'eliminació de contaminants prioritaris i emergents, com l'ibuprofè o alguns altres productes farmacèutics que ens estem trobant en quantitats no menyspreables a moltes aigües residuals", explica Garcia.

Aigües netes de fàrmacs

L'efectivitat dels aiguamolls artificials i d’altres sistemes de depuració no és ben coneguda en relació amb l'eliminació de contaminants. Aquesta és la raó per la qual els grups de la UPC i del CSIC han dut a terme un estudi que dóna resposta a les mancances que tenien els dissenys i l'efectivitat dels primers aiguamolls. A més dels professors Joan Garcia i Jordi Morató, han treballat en la recerca Josep M. Bayona, del CSIC, que aporta els seus coneixements en química ambiental i tecnologia analítica de contaminants emergents, i els investigadors Manuel Soto, de la Universitat de la Corunya, i Eloy Bécares, de la Universitat de Lleó, que són especialistes en reactors anaeròbics i en ecofisiologia, respectivament.

Els investigadors han dissenyat un prototipus d'aiguamoll per a millorar l'eficàcia d'aquests sistemes. Per aconseguir-ho han dividit l'experiment en tres línies de tractament per tal de contemplar totes les possibilitats. Mitjançant càmeres de videovigilància en línia obertes al públic els investigadors poden veure l'evolució de la recerca. L'experiència és pionera i s'han analitzat contaminants com ara fàrmacs o cosmètics. Els resultats preliminars indiquen que aquestes depuradores naturals tenen una bona capacitat d’eliminació d’analgèsics i de reguladors lipídics com l'àcid clofíbric (fàrmac usat per aprimarse). A més, els aiguamolls artificials tenen una menor incidència de males olors, ja que l’aigua flueix de manera subterrània, i un baix risc d’aparició d’insectes.

Entre els beneficis dels aiguamolls cal remarcar el baix consum energètic en comparació de les depuradores convencionals; una baixa producció de residus; un baix impacte ambiental sonor, i una bona integració en el paisatge rural. Aquestes característiques converteixen aquest tipus de sistema per depurar aigües de manera natural en una alternativa tecnològica ecològica als sistemes convencionals de depuració.

Avui dia és un fet que moltes poblacions petites no tracten les aigües residuals adequadament, i que l'efectivitat en general de les depuradores per eliminar contaminants emergents no es coneix. A més, no se sap quin és l’impacte dels contaminants emergents sobre els processos naturals. La recerca dels investigadors de la UPC i del CSIC està oferint resultats clars que demostren que els aiguamolls artificials són una solució econòmicament viable per a nuclis poblacionals de menys de 2.000 habitants i sostenible amb el medi ambient.

Un aiguamoll al Campus Nord

El funcionament de la investigació és el següent: els tres models utilitzats en el prototip reben una quantitat fixa diària d'aigua (86 litres) procedent del carrer Gran Capità, al costat del Campus Nord. Acte seguit, s’emmagatzema aquesta aigua en uns bidons i es va distribuint cada quatre hores a decantadors, on els sòlids sedimentables romanen retirats durant dues hores.

En un model, una bomba envia l'aigua a un reactor anaeròbic que crea un llit de fang que serveix per filtrar els sòlids. Aleshores l'aigua pretractada passa a l’aiguamoll corresponent i finalment es prenen les mostres necessàries per obtenir resultats, que fins ara han indicat que el model basat en el flux discontinu és el més efectiu. Per què? Perquè la terra, en no estar constantment humida, es pot recuperar més fàcilment, com es descriu al vídeo que els investigadors de la UPC han elaborat sobre la seva recerca."

Els ronyons oblidats del planeta

Us passe este interessant article publicat a la revista Consumer d'Eroski.

"La preocupació mundial per conservar i cuidar els aiguamolls, aquestes reserves naturals o artificials que contenen l'aigua que consumim, resideix precisament en la desatenció i la ignorància que tradicionalment ha pesat sobre elles. Qui no ha sentit explicar, o fins i tot recorda, com en aquella zona on ara veiem un complex d'habitatges o una nau industrial hi havia una llacuna on alguns pescaven i d'altres se citaven per banyar-se, passejar per la vora o xerrar? Segons fonts ecologistes, des de 1990 s'han destruït més de la meitat dels aiguamolls del món.

Què és un aiguamolls i per a què serveix?

Podem descriure'l com qualsevol sistema natural o artificial d'aigua dolça, salada o una barreja de totes dues, que existeix de manera temporal (tolles) o permanent (llacs, rius, llacunes, maresmes...). Es calcula que el 6,4% de la superfície terrestre, una extensió superior a la d'Europa, està coberta per aiguamolls en els quals habiten espècies animals, vegetals i hidròfiles. A l'estiu, es converteixen en imprescindibles per afrontar la sequera; per això, es repeteixen cada any durant l'època estival les crides ecologistes perquè s'adoptin mesures per conservar-los. Es pretén que els aiguamolls puguin continuar funcionant com el que són: instruments per a la gestió sostenible de l'aigua. Al mateix temps, es potencien les campanyes perquè els consumidors prenguem consciència del fet que els nostres hàbits estan molt relacionats amb la salut de les aigües i que els aiguamolls no només embelleixen prades, costes o cims, ni es limiten a dotar d'aigua potable pobles i ciutats a través de les canonades. La seva funció a la natura és essencial: mantenir la vida en un ecosistema privilegiat. I això no és tot. Els aiguamolls s'han convertit en quelcom imprescindible per obtenir aigua potable a llarg termini. Per això, se'ls ha rebatejat com a "ronyons del planeta, per realitzar els processos naturals de filtració": quan l'aigua passa d'un aiguamoll a l'aqüífer subterrani, a més de renovar l'aigua que discorre sota terra, converteix el líquid en apte per al consum humà. Part d'aquest curs lateral subterrani aflorarà després a la superfície en un altre aiguamoll, com a descàrrega d'aigua subterrània, i així continuarà el cicle.

Reguladors de cabals

Molts rius continuen constituint una font d'aigua tot l'any gràcies al fet que el seu cabal es desvia del curs principal cap a les zones de torberes, pantans i aiguamolls de la conca. Els aiguamolls aconsegueixen així que l'aigua, durant l'època de pluges, flueixi més lentament i ampliï la quantitat d'aigua disponible en les època seques. Si es desvien els corrents i s'eliminen llacunes o maresmes, les riades que segueixen a les tempestes provoquen el caos, fins i tot catàstrofes, i l'acceleració dels corrents ens deixa sense aigua amb què afrontar la sequera de l'estiu.

La majoria dels peixos que ens serveixen d'aliment depenen dels aiguamolls en algun moment del seu cicle vital, mentre els pastius de les planes al·luvials alimenten milions de caps de bestiar boví i animals herbívors que depenen d'espècies silvestres. També són hàbitat natural d'un dels principals cereals alimentaris, l'arròs, la majoria de les varietats del qual es conrea en un aiguamoll modificat per l'home, però respectat al seu entorn. La rellevància econòmica dels aiguamolls no acaba aquí: en ocasions, la producció pesquera d'un lloc determinat depèn d'aquestes superfícies cobertes d'aigua i, en altres, atreuen un turisme ecològic que cada dia de forma més acusada prima la qualitat de l'entorn, fuig de les aglomeracions i gaudeix, per exemple, entre les jonqueres de les riberes dels llacs. L'artesania, d'altra banda, ha aprofitat sempre aquestes jonqueres per elaborar paper i articles de cistelleria. Aquests exemples no són sinó microeconomies de les qual depenen parcialment el desenvolupament i la riquesa d'algunes zones.

Benefactors del clima

L'evapotranspiració que propicien les reserves d'aigua manté els nivells locals d'humitat i de precipitacions pluvials. Als aiguamolls amb vegetació arbòria, gran part de l'aigua de les pluges torna a passar dels arbres a l'atmosfera per evaporació o transpiració i cau en forma de pluja a la zona circumdant. Es creu que la destrucció dels aiguamolls ocasiona una disminució de les precipitacions pluvials a la zona afectada, amb efectes adversos (entre d'altres) en el rendiment dels cultius. A les valls de la regió sud-occidental d'Uganda, la pèrdua dels aiguamolls va alterar el microclima local i aquest va ser el factor determinant per prohibir-ne la supressió.

L'amenaça pesa sobre

Darrere la pèrdua d'ecosistemes tan valuosos hi ha hagut moltes vegades, segons els especialistes, el desconeixement simple de la seva importància. Durant dècades, s'ha considerat que eliminar aiguamolls equivalia a progrés, perquè atenuava els riscs d'inundacions, millorava les condicions higièniques de l'entorn i permetia recuperar terres per a l'agricultura i altres usos, com edificar urbanitzacions o aixecar naus industrials. Avui, les tolles, els pantans naturals i les llacunes han quedat reduïts a la seva expressió més mínima. Per què? La resposta és simple: es van tapar per donar pas a construccions com granges, cases, carreteres o una altra obra civil, van ser dessecats mitjançant drenatges per promoure activitats agrícoles o es van convertir en dipòsit de desguassos domèstics, industrials i miners. En realitat, sembla que ningú els ha trobat a faltar: són records de vells i el comú dels mortals manté la creença que els aiguamolls no valen per a res. I això malgrat que als seus voltants es crien camallargs, creixen joncs i volen les papallones, a més del valor paisatgístic innegable que tenen. Però, amb el pas dels anys, la comunitat científica s'ha adonat i convençut que aquests aiguamolls, o cossos d'aigua, tenen un gran valor natural i resulten molt útils per a l'ésser humà. Els aiguamolls, a més de les utilitats descrites, han estat denominats "ronyons del món", per les funcions que poden exercir en els cicles hidrològics i biogeoquímics, i "supermercats biològics", a raó de les extenses xarxes alimentàries i la rica diversitat biològica que sustenten.

Tot aquest conjunt de valors, tant ecològics com productius, són mereixedors d'una estratègia de conservació que en possibiliti la perdurabilitat al llarg del temps i mantingui unes taxes d'explotació que condueixin a la renovació dels recursos naturals. Però no és només feina de científics, ni de dirigents. El consum raonable d'aigua i el respecte amb les zones de pantans són hàbits fàcils d'adquirir, els beneficis dels quals es multipliquen afavorint el desenvolupament sostenible del líquid que aviat coneixerem com l'or insípid, inodor i transparent: l'aigua.

Els cinc grans sistemes aiguamolls

1. Estuaris: deltes, bancs fangosos i maresmes.
2. Marins: litorals i esculls de corall.
3. Fluvials: planes d'inundació, boscos negats i llacs de meandre.
4. Palustres: pantans, maresmes i aiguamolls.
5. Lacustres: llacunes, llacs glacials i llacs de cràters de volcans.

• Són reserves d'aigua, subministrament i manteniment de la seva qualitat i quantitat.
• Funcionen com a dipòsits que protegeixen de ruixats i controlen les inundacions.
• Estabilitzen les vores i contribueixen a la disminució de l'erosió.
• Contribueixen a la descàrrega d'aigua cap a aqüífers i ajuden a mantenir el nivell i la creació d'altres de nous.
• Ajuden a purificar l'aigua mitjançant la retenció de nutrients, sediments i agents contaminants.
• Inspiren la tecnologia artificial del tractament d'aigües.
• Contribueixen a l'estabilització del clima, temperant-lo.
• Són fonts de producció pesquera i agrícola. - Aporten zones de pasturatge.
• Produeixen torba, fusta de construcció i altres materials vegetals.
• Constitueixen reserves de vida silvestre.
• En ocasions, són navegables i contribueixen al transport.
• Ofereixen possibilitats d'esbarjo i turisme.
• Contribueixen a la diversitat biològica i al patrimoni cultural, paisatgístic i de les tradicions lligades a les zones humides, com l'artesania de joncs".

Cueta blanca

La cuereta blanca, cueta blanca o gafarda (lavandera blanca) és un ocell de l'ordre dels passeriformes, molt abundós arreu del territori. A l'hivern augmenta la població amb els representants de la resta d'Europa que marxen del seu lloc de cria, per buscar temperatures més agradables.
Té una marcada preferència per l'aigua, essent molt abundant als aiguamolls, albuferes, basses de rec i bassiols de tot tipus, sempre en llocs oberts. També és molt facil observar-la a les vores de les carreteres o per qualsevol camí.