dimarts, 20 de març del 2012

Plantació de flora dunar a Sagunt

Voluntariat Ambiental

La Colla Verda realitza una nova plantació de flora dunar

Per segon any consecutiu els voluntaris col·laboren amb esta activitat en la restauració ambiental de les dunes de la platja del Port de Sagunt
divendres 16 de març de 2012.
 
El passat dissabte 10 de març, la Colla Verda, el grup de voluntariat ambiental de l’Ajuntament de Sagunt que coordina Acció Ecologista-Agró, visità la platja del Port per a continuar amb el projecte de recuperació i conservació d’ecosistemes dunars que els voluntaris encetaren l’hivern passat. En total es plantaren 200 plançons de set espècies diferents de flora dunar, com per exemple barró, passacamins marí o lleterola de platja, amb l’objectiu de millorar i conservar les dunes i la seua biodiversitat vegetal.
En març de 2011, la Colla Verda afrontava un nou repte mediambiental: augmentar la biodiversitat vegetal del cordó dunar de la platja del Port de Sagunt. Este projecte, possible gràcies a la col·laboració del Servei de Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient, arrancà amb una plantació pionera al nostre territori, que va permetre reintroduir o potenciar l’any passat la població de fins a quinze espècies diferents de flora dunar. A més a més, durant la passada tardor els voluntaris tornaren a la platja del Port de Sagunt per a combatre el Xanthium strumarium, una perillosa planta exòtica invasora que s’escampa sense control per l’arena, dificultant així la conservació de la vegetació autòctona, com passava abans també a la platja d’Almardà amb les acàcies.
Enguany, la Colla Verda no ha volgut perdre l’ocasió de continuar amb esta pionera iniciativa conservacionista i ha protagonitzat una nova plantació de flora dunar en la platja del Port de Sagunt. Una quinzena de voluntaris participaren el passat dissabte 10 de març en esta activitat, durant la qual es van plantar en les dunes 200 plançons d’Amophila arenaria (barró), Teucrium dunense, Euphorbia paralias (lleterola de platja), Poligonum maritimum (passacamins marí), Lotus creticus (trèvol femella), Crucianella maritima i Eryngium maritimum (card marí). L’objectiu d’esta plantació és, a més a més d’augmentar el nombre d’espècies de flora costanera i potenciar les poblacions ja existents, facilitar la conservació i consolidació de les dunes, que constituïxen el nostre millor aliat per a combatre l’erosió de la platja i la pèrdua d’arena davant dels temporals marítims.
Els ecosistemes costaners, com el de la platja del Port de Sagunt, són un medi de transició entre dos ambients molt diferents: el medi marí i el terrestre. Per això, este ecosistema és molt complex i dinàmic. Està marcat per unes condicions ecològiques en lluita constant on intervenen factors com el vent, l’aigua, la sal i les altes temperatures. Fruit d’esta batalla natural es creen les platges, formades a partir de la sedimentació de partícules minerals modelades pel vent i l’aigua, que les ones dipositen en les platges, originant camps dunars que la vegetació perpetua. Tanmateix, si la flora dunar es perd i desapareix la cobertura vegetal de la platja, la seua arena és engolida ràpidament per la mar, produint-se així, ona a ona, un important retrocés del medi terrestre davant del medi marí.
Amb plantacions com la del passat dissabte 10 de març i la realitzada l’any passat, la Colla Verda pol posar el seu granet d’arena per a conservar la platja del Port de Sagunt, augmentant la seua biodiversitat vegetal i consolidant les seues dunes amb flora autòctona costanera. Si vols aportar el teu granet d’arena a la seua conservació de les dunes i de la resta d’espais naturals de Sagunt i el Camp de Morvedre, la Colla Verda t’esta esperant. La següent activitat serà el pròxim dissabte 24 de març i consistirà a restaurar els senders del Parc Natural de la Serra Calderona, al seu pas per Albalat dels Tarongers. Si vols participar en este voluntariat de la Colla Verda, només has d’inscriure’t abans del dijous 22 de març, enviant un correu electrònic a colla_verda@yahoo.es o telefonant al 962 690 854 o al 691 816 502 (només pel matí). T’esperem!!!
JPG - 82 kB
Pam a pam, reforestant les dunes de la platja del Port de Sagunt.

dimecres, 14 de març del 2012

Hivernen 200 aus aquàtiques

200 aus aquàtiques hivernen en la Marjal de Rafalell i Vistabella

Els collverds, amb 137 exemplars, representen l’espècie majoritària de les 10 censades en esta zona humida de Massamagrell
dilluns 12 de març de 2012.
El col·lectiu comarcal d’Acció Ecologista-Agró Horta Nord continua treballant pam a pam en la conservació i en l’estudi de la Marjal de Rafalell i Vistabella (Massamagrell, València). Durant els darrers mesos, els nostres companys Rafael Marquina i Jorge Bonet han elaborat el cens d’aus aquàtiques hivernants d’esta xicoteta zona humida, que ens ha permés descobrir que 188 aus aquàtiques d’11 espècies diferents han elegit Massamagrell per a refugiar-se del fred. La majoria han sigut anàtids, especialment collverds, però cal destacar també la presència d’un solitari agró roig, una espècie que enguany només ha hivernat en la Marjal de Rafalell i Vistabella i en el Parc Natural de l’Albufera de València.

JPG - 15.2 kB
Després de censar les aus estivals de la Marjal de Rafalell i Vistabella (Massamagrell), el biòleg Jorge Bonet i l’ambientòleg Rafael Marquina, membres els dos del col·lectiu comarcal d’Acció Ecologista-Agró Horta Nord, han realitzat també el cens d’aus aquàtiques hivernants d’esta zona humida, que constituïx pràcticament l’últim reducte marjalenc de tota la comarca de l’Horta Nord. Gràcies al treball dels nostres companys, sabem que este hivern les espècies d’aus aquàtiques més abundants en la Marjal de Massamagrell han sigut els anàtids, especialment els collverds (Anas platyrhynchos), amb 137 exemplars comptabilitzats, i els sarsets (Anas crecca), amb 12. A més a més, també s’han pogut observar exemplars d’altres espècies d’anàtids, com per exemple bragats (Anas clypeata) i siverts (Netta rufina).
Pel que respecta a la resta de l’avifauna aquàtica hivernant de la Marjal de Rafalell i Vistabella, destaca la presència de 14 corbes marines (Phalacrocorax carbo) i la d’una dotzena de gavines de tres espècies diferents: 2 Larus fuscus, 6 Larus michahellis i 4 Larus ridibundus. També resulta interessant l’albirament d’un arpellot de marjal (Circus aeruginosus), a més a més de tres agrons blaus (Ardea cinerea) i especialment el d’un agró roig (Ardea purpurea). Esta espècie, protegida pels catàlegs espanyol i valencià de fauna amenaçada i per l’Annex I de la Directiva d’Aus de la Unió Europea, va nidificar l’estiu passat en la Marjal de Rafalell i Vistabella, però no acostuma a hivernar en el nostre territori. Per això, la presència d’un agró roig en esta xicoteta zona humida és una de les dades més rellevants que es desprenen del cens. Si el comparem amb la resta de censos d’aus aquàtiques hivernants de la Conselleria de Medi Ambient, només trobem dos exemplars d’esta espècie entre les més de 145.000 aus aquàtiques que han passat l’hivern en el nostre territori: l’agró roig de la Marjal de Massamagrell i un altre en el Parc Natural de l’Albufera de València.
A més a més d’estes 11 espècies d’aus aquàtiques, en la Marjal de Rafalell i Vistabella també han hivernat, com ho demostren les dades dels companys del Grup d’Anellament l’Horta, altres ocells de la família dels passeriformes, com per exemple teixidors (Remiz pendulinus), teuladíns de canyar (Emberiza schoeniclus), pit-blaus (Luscinia svecica), pit-rojos (Erithacus rubecula)... Totes estes xifres, unides a les del cens d’aus aquàtiques estivals de 2011 i a les del Projecte Emys d’AE-Agró, que va permetre constatar l’any passat la reproducció de les tortugues d’estany europees (Emys orbicularis) en esta zona humida després de la seua reintroducció en 2007, confirmen que la Marjal de Rafalell i Vistabella, malgrat patir una forta pressió urbanística i estar partida en dos per l’autovia V-21, constituïx un autèntic bastió de biodiversitat, tant en estiu com en hivern, i és a dia de hui un dels espais naturals més importants de tota la comarca de l’Horta Nord.