El tamariu, tamarit, tamarell és una espècie d'arbre o arbust que suporta, fins a cert punt, la salinitat del sòl. Per això el podem trobar prop de la mar i és molt útil per a fixar dunes, marges de rius i terrenys litorals.
Este arbust, les rames del qual ixen des de la soca, sol tindre 2-3 m d'alçada, encara que quan es cultiva pot arribar als 10 m.
Es distribueix, principalment, per la costa occidental de la mediterrània. Ací, davant de la marjal, en l'arena, en tenim 7 exemplars.
Etimologia: sembla que prové del riu Tamaris (actual Tambro, a Galícia), ja que a les seues vores creixien amb profusió.
Utilitats: La seua llenya s’emprava com a combustible per a teuleres i forns de calç. Les seues rames són tan flexibles que s'utilitzaven per fer maromes, cordes gruixudes, per a les sénies. Les tisanes de branquetes i escorça s’han usat per a combatre la diarrea, ja que els tamarells són rics en matèries tànniques. S’utilitza com a arbust ornamental a carrers, camins i jardins de zones litorals.
Noms que rep a la Península Ibèrica:
valencià: tamariu, tamarisc, gatell, tamarit, tamarell, tamarill, tamaró
castellà: taray, taraje, tamarisco, atarfe, tamariz
basc: millazka, millazki
gallec: tamargueira
Dita popular: "Tamariu no fa cendra ni caliu".
Podeu veure unes bones fotos en els següents enllaços:
http://www.metafro.be/prelude/prelude_pic/Tamarix_gallica2.jpghttp://mallorcaphotoblog.files.wordpress.com/2009/02/tamarisk.jpg
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada