Dia mundial de les zones humides 2012

Acció Ecologista Agró ha fet la següent convocatòria:

Hola a totes i tots!

El saladar és la zona natural delimitada entre la platja i la marjal. És un espai d´unes característiques molt particulars sobretot per l´alta salinitat del seu terreny. Aquestes característiques impliquen que la vegetació i fauna que trobem allí siga única, ja que no es pot desenvolupar en altres hàbitats.

A més a més , els saladars tenen un altra funció molt important, tenen la funció de corredor ecològic, d´enllaç entre dos espais naturals, la marjal i la platja. Un enllaç fonamental per a l´intercanvi d´espècies i la seua supervivència. Així com, per a nosaltres les persones, ja que ens permet imaginar com seria el litoral valencià sense transformar pels humans.

Per això, aquest any celebrarem el DIA MUNDIAL DE LES ZONES HUMIDES al saladar colindant amb la Finca de Penya custodiat per Acció Ecologista-Agró.

Convidem a totes aquelles persones interessades en la recuperació dels nostres espais naturals el dissabte 4 de FEBRER a la FINCA de PENYA.

Trobareu informació de la convocatòria al document adjunt o a la nostra web.

Vos esperem!

CRISIS IS OVER! La crisi s'ha acabat... Si tu vols.
[image: zh2012.jpg]

Com arribar: http://g.co/maps/7btsq
SARA AUNÉS i MARQUÉS Educació ambiental i voluntariat
ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ 

La musaranya

La musaranya (Soricidae) és un menut animal mamífer vertebrat que es troba a quasi tot el món. Es caracteritza pels seus menuts ulls i un llarg musell amb bigotis molt sensibles. És similar a un ratolí, però està emparentada amb els talps.
La musaranya comuna mesura entre 5,4 i 8,45 cm, als que cal afegir la seva cua que va entre els 2,8 i els 5 cm. El seu pes pot anar des dels 4,7 fins als 12 grams.
Són els mamífers més actius que hi ha. Cacen el seu aliment tant de dia com de nit. Moltes de les espècies, especialment les europees mengen el seu propi pes en insectes diàriament, arribant a morir si passen més de quatre hores sense menjar.
(Viquipèdia)

Les fotos corresponen a una musaranya que hem trobat morta a primera hora del matí. Possiblement va morir eixa mateixa nit.

Nidificació en les zones humides (2011)

Us reproduïm la notícia apareguda al diari Levante:

Más de 32.000 parejas de aves acuáticas han nidificado en los humedales de la Comunitat Valenciana en la estación reproductora de 2011, la cifra más alta desde que la Generalitat comenzó en 1984 ha realizar censos de aves nidificantes, según un comunicado del Consell. En la provincia de Castelló destaca el Marjal de Almenara, con más de 500 parejas nidificantes, entre ellas, 120 parejas de polla de agua, las 100 parejas de ánade real, o las 80 parejas de canastera, catalogada vulnerable. En el Parque Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca se han reproducido 267 parejas, entre las que destacan 69 parejas de focha, 11 de canastera, 14 de aguilucho cenizo, catalogada como vulnerables en el Catálogo Valenciano de Especies Amenazadas, y 2 parejas de aguilucho lagunero, en peligro de extinción.
El director general de medio Natural, Alfredo González, ha destacado que el Parque Natural de l'Albufera es, una vez más, el punto que ha registrado una mayor concentración en número y especies, y también marca un récord histórico, con más de la mitad de aves nidificantes en nuestro territorio.
Cabe señalar que en 2010 se reproducieron 17.494 parejas, frente a las 15.849 que nidificaron en 2009. Entre las especies que se encuentran protegidas, destacan 1.336 parejas de Garcilla bueyera; 537 de garcilla cangrejera, catalogada en peligro de extinción; 1.402 parejas de charrán común; y 633 de gaviota de Audouin, que ha estabilizado su población en el parque. También destacan las 4.762 de Ánade real, que este año ha triplicado su población nidificante en l'Albufera y marca récord histórico, como también lo superan el Charrán patinegro, con 1.959 parejas, la gaviota reidora, con 1.396 parejas, o la gaviota picofina.
Le siguen en número de nidificantes los humedales del sur de Alicante, en el triángulo formado por los Parques Naturales del Hondo, las Salinas de Santa Pola y las Lagunas de La Mata-Torrevieja, que este año ha registrado más de 10.750 parejas reproductoras, según los datos facilitados por la Generalitat.

Afegeix la llegenda

L’agró roig i el fumarell de galta blanca nidifiquen a la Marjal de Rafalell i Vistabella

AE-Agró constata la presència aquest estiu de 54 espècies d’aus, 10 d’elles nidificants, en la Marjal de Massamagrell

divendres 16 de setembre de 2011.

 

La Marjal de Rafalell i Vistabella (Massamagrell) continua recuperant a poc a poc el seu pols natural i la seua biodiversitat. Després de confirmar la reproducció de les tortugues d’estany europees, els companys d’Acció Ecologista-Agró Horta Nord han realitzat aquest estiu el cens de l’avifauna d’esta zona humida. En total, s’han comptabilitzat aus de 54 espècies diferents, 10 d’elles nidificants, entre les que destaquen l’agró roig i el fumarell de galta blanca, dues espècies "vulnerables" segons els catàlegs espanyol i valencià de fauna amenaçada.

Durant l’estiu, els companys d’Acció Ecologista-Agró Horta Nord, a més a més de treballar en el Projecte Emys en la Marjal de Rafalell i Vistabella (Massamagrell), han realitzat el cens d’aus nidificants d’esta zona humida. En total, els voluntaris de l’organització ecologista han constatat la nidificació de 10 espècies diferents, 2 d’elles pertanyents a l’ordre de les passeriformes i altres 8 a les no passeriformes. Entre les espècies nidificants de la Marjal de Rafallel i Vistabella destaquen les quatre parelles d’agró roig (Ardea purpurea) i les deu de fumarell de galta blanca (Chlidonias hybridus) censades este estiu, ja que ambdues espècies estan protegides pels catàlegs espanyol i valencià de fauna amenaçada com a "vulnerables" i per l’Annex I de la Directiva d’Aus de la Unió Europea.

A més a més d’estes dues espècies catalogades com a vulnerables, les altres huit que han nidificant este estiu a la Marjal de Massamagrell han sigut el gall de canyar (porphyrio porphyrio), el collverd (Anas platyrhynchos), el gomet (Ixobrychus minutus), la fotja (Fulica atra), la polla d’aigua (Gallinula chloropus) i el cabussonet (Tachybaptus ruficollis), a més a més del totestiu (Parus major) i la xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus), que són les dues espècies censades que formen part de l’ordre de les passeriformes. La majoria d’estes aus estan protegides pel Catàleg Espanyol de Fauna Amenaçada, en la seua categoria de Règim de Protecció Especial.

Malgrat que no ha sigut possible constatar la seua nidificació, este estiu Rafael Marquina i Jorge Bonet, els companys responsables del cens, també han pogut albirar fins a 44 espècies més d’aus en la Marjal de Rafallel i Vistabella. Dues d’estes espècies, la gavina corsa (Larus audouinii) i l’oroval (Ardeola ralloides), es troben en perill d’extinció a la Comunitat Valenciana, i altres dos, el xatrac d’albufera (Strena hirundo) i la mongeta (Sterna albifrons), estan catalogats com a vulnerables al nostre territori. A més a més, també cal destacar la presència d’exemplars de picaport (Plegadis falcinellus) i de juvenils de becpla (Platalea leucorodia) i martinet (nycticorax nycticorax), tres espècies en Règim de Protecció Especial segons el Catàleg Espanyol de Fauna Amenaçada.

Estes dades sobre l’avifauna i la constatació este estiu de la reproducció de la tortuga d’estany europea (Emys orbicularis) confirmen la gradual recuperació de la biodiversitat en la Marjal de Rafalell i Vistabella, després de sobreviure a l’amenaça de l’urbanisme desgavellat i ser inclosa per la Generalitat Valenciana en el Catàleg Valencià de Zones Humides. Esta tardor, AE-Agró continuarà treballant, pam a pam i dia a dia, per a accelerar este procés de recuperació ambiental i que tots els veïns de l’Horta Nord puguen gaudir d’esta marjal, pràcticament l’única zona humida que s’ha salvat del taulell en tota la comarca.

Pollet d’agró roig en la Marjal de Rafalell i Vistabella.

 

(Article d' AE-Agró)

Carranc americà

Va ser  introduït a la Península recentment (1974) i es va estendre de manera molt ràpida. S'alimenta de larves, ous de peixos, cries d'altres carrancs i plantes. És una espècie molt agressiva que en alguns indrets està fent desaparéixer els amfibis.
El seu impacte ecològic és gran, ja que transforma físicament l'entorn: elimina plantes de les marjals i fa descendir o elimina altres animals (en molts rius ha substituït el carranc autòcton). A més, suporta molt bé les aigües contaminades.

Tortuga de florida

Este és el primer exemplar de tortuga de florida (Trachemys scripta) capturat pels voluntaris del Projecte Emys d'Acció Ecologista-Agró a la Marjal de Rafalell i Vistabella (Massamagrell). Esta espècies exòtica invasora constitueix, junt a la degradació i destrucció de les nostres zones humides, el principal perill per a la supervivència de les nostres tortugues autòctones (Emys orbicularis). Així que si tens una tortuga de florida a casa com a mascota, no l'amolles mai a la marjal. (Acció Ecologista Agró)

 

Libèl·lula /Parotet

Els adults es mouen contínuament sobre la superfície de l’aigua, cercant preses per caçar i agafant velocitats d’uns 50 km/h. Com tots els insectes tenen els ulls compostos.
Els adults viuen només unes setmanes, el temps suficient per reproduir-se.
La femella pon els ous dins de l’aigua. De l’ou ix la larva que muda unes 8-15 vegades la seua pell per créixer; en les darreres fases de la metamorfosi les larves s’anomenen nimfes. La nimfa viu dins l’aigua de basses i rierols.
Finalment la nimfa ix de l’aigua pujant per la tija d’una planta i trenca la pell per eixir com a adult.

La pell abandonada que queda s’anomena exúvia i conserva l’aspecte de la nimfa.