Bon any reproductor als aiguamolls valencians !!

Gavina corsa este estiu a Massamagrell i Pobla de Farnals

.
Més de 28.000 parelles d'aus aquàtiques han nidificat als aiguamolls del País Valencià en l'estació reproductora de 2009. Es tracta de la xifra més alta des que la Conselleria de Medi ambient va començar ha realitzar els censos d'aus nidificants el 1984 .
El Parc Natural de l'Albufera és, una vegada més, el punt que ha registrat una major concentració en nombre i espècies. En 2009 s'han reproduït 14.093 parelles, entre elles, destaquen les 2.187 de collverd (ánade azulón) o les 1.920 de xatrac becllarg (charrán patinegro). Entre les que es troben protegides, cal destacar les 2.156 d'esplugabous (garcilla bueyera), les 137 d'oroval (garcilla cangrejera), catalogada en perill d'extinció, 1.013 d'alcatroç (charrán común) i 275 de gavina corsa (gaviota de audouin), que ha multiplicat per tres la seua població en el parc enguany.
.

FELICITACIÓ

Targeta de felicitació de l'Institut Català d'Ornitologia

Foto aèria

Us mostre esta foto aèria que he trobat a internet. Ja té uns quants anys, però no m'atrevisc a posar-li data.
.

El Tribunal Suprem anul·la les "franges de protecció"

Marjal de Massamagrell

Vos passe una notícia publicada pel diari Levante

El Suprem elimina les restriccions a la urbanització al costat de zones humides

L'alt tribunal anul·la les "franges de protecció" al costat de les Salines de Santa Pola, les llacunes de La Mata i Torrevella i el Fondó d'Elx i Crevillent. La sentència allibera milions de metres quadrats

El Tribunal Suprem (TS) ha anul·lat el decret pel qual la Generalitat Valenciana va aprovar el 2003 les zones perifèriques de protecció del sistema de zones humides del sud d'Alacant-situades a les Salines de Santa Pola, Llacunes de La Mata i Torrevella i El Fondó d'Elx i Crevillent-, i que havia estat validat per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en 2004.
Sobre el terreny, la sentència suposa que s'alliberen de les restriccions d'ús milions de metres quadrats situats a l'entorn dels tres espais naturals, que ara dependran del planejament urbanístic de cada municipi. La majoria del sòl està declarat com a no urbanitzable i té un ús agrícola, però també afecta a zones urbanitzables que no s'havien pogut desenvolupar per entrar en conflicte amb el decret de 2003.

El Suprem anul·la aquesta resolució del Consell per considerar contrària a l'ordenament jurídic, estimant un recurs de cassació interposat per una mercantil (Servouropa) i un particular que han litigat contra aquest decret des de 2003, igual que mitja dotzena més de mercantils.
La Sala Contenciosoadministrativa del Tribunal Suprem fonamenta la seua decisió en què la zona perifèrica de protecció es pot establir exclusivament en els espais naturals protegits creats per una llei de rang estatal, la de Conservació dels Espais Naturals i Flora i Fauna.

Salicòrnia

La salicòrnia, cirialera o herba salada la trobem en la zona interior de la platja o en les zones de la marjal que s'inunden temporalment. És una planta anual, de fulles carnoses i que creix sempre en sòls salins. És una planta menuda que no sol arribar als 30 cm d'alçada. A la tardor canvia el color verd per un més rogenc.
És una planta halòfita, açò vol dir que tenen la capacitat de regular la sal de l'aigua que prenen. Segons l'espècie ho poden fer impedint el pas de la sal a la saba o expulsant la sal que no necessiten.
És una planta comestible que es pot utilitzar en les ensalades o amanides. En algunes zones la denominen "amanida de pobre".
De totes les espècies es pot obtenir carbonat sòdic, que es feia servir abans per a fer sabó i vidre. El carbonat s'obtenia antigament cremant-les.

.

El fenoll

El fenoll o fonoll (Foeniculum vulgare) és una herba perenne, aromàtica, que pot arribar als 2,5 m d'alçada i que creix a la vora dels camins, en camps sense cultivar i en zones properes a la costa (a la marjal, en podem vore molts en el límit entre esta i la platja).

Qui no la conega, la pot identificar per la seua alçada, pels talls de color verd clar, brillants, erectes, amb nombroses branques i per les inflorescències de color groc-verd.

Fa olor d'anís i s'utilitza per aromatitzar diversos licors, el peix bullit i en perfumeria. Si agafem una branqueta tendra i la xuplem, ens deixa un agradable sabor de boca i refresca l'alè.

A nivell medicinal, és bona per als bronquis, la digestió i per estimular la producció de llet de mares. S'ha de preparar una infusió d'una cullereta de llavors per tassa d'aigua.


Noms:

valencià: fenoll, fonoll, herba de les vinyes
castellà: hinojo
gallec: funcho
basc: mieloi
anglés: fenner
francés: fenouil

L'escarabat piloter o merder

L'escarabat piloter o merder és un coleòpter que podrem vore amb relativa facilitat a la zona interior de la platja entre la primavera i la tardor. Hui mateix, pegant una xicoteta passejada n'he vist uns quants. Uns, els de la foto, feien redolar un excrement de gos.
Estos escarabats s'alimenten d'excrements d'animals. Solen trossejar-los fins que formen unes pilotes que van espentant fins a caus subterranis. Allí també serviran d'aliment per a les larves.
Com comprovareu a les fotos, per fer redolar l'excrement, es posen de cul i el van espentant amb les potes posteriors.