Bon any reproductor als aiguamolls valencians !!

Gavina corsa este estiu a Massamagrell i Pobla de Farnals

.
Més de 28.000 parelles d'aus aquàtiques han nidificat als aiguamolls del País Valencià en l'estació reproductora de 2009. Es tracta de la xifra més alta des que la Conselleria de Medi ambient va començar ha realitzar els censos d'aus nidificants el 1984 .
El Parc Natural de l'Albufera és, una vegada més, el punt que ha registrat una major concentració en nombre i espècies. En 2009 s'han reproduït 14.093 parelles, entre elles, destaquen les 2.187 de collverd (ánade azulón) o les 1.920 de xatrac becllarg (charrán patinegro). Entre les que es troben protegides, cal destacar les 2.156 d'esplugabous (garcilla bueyera), les 137 d'oroval (garcilla cangrejera), catalogada en perill d'extinció, 1.013 d'alcatroç (charrán común) i 275 de gavina corsa (gaviota de audouin), que ha multiplicat per tres la seua població en el parc enguany.
.

FELICITACIÓ

Targeta de felicitació de l'Institut Català d'Ornitologia

Foto aèria

Us mostre esta foto aèria que he trobat a internet. Ja té uns quants anys, però no m'atrevisc a posar-li data.
.

El Tribunal Suprem anul·la les "franges de protecció"

Marjal de Massamagrell

Vos passe una notícia publicada pel diari Levante

El Suprem elimina les restriccions a la urbanització al costat de zones humides

L'alt tribunal anul·la les "franges de protecció" al costat de les Salines de Santa Pola, les llacunes de La Mata i Torrevella i el Fondó d'Elx i Crevillent. La sentència allibera milions de metres quadrats

El Tribunal Suprem (TS) ha anul·lat el decret pel qual la Generalitat Valenciana va aprovar el 2003 les zones perifèriques de protecció del sistema de zones humides del sud d'Alacant-situades a les Salines de Santa Pola, Llacunes de La Mata i Torrevella i El Fondó d'Elx i Crevillent-, i que havia estat validat per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en 2004.
Sobre el terreny, la sentència suposa que s'alliberen de les restriccions d'ús milions de metres quadrats situats a l'entorn dels tres espais naturals, que ara dependran del planejament urbanístic de cada municipi. La majoria del sòl està declarat com a no urbanitzable i té un ús agrícola, però també afecta a zones urbanitzables que no s'havien pogut desenvolupar per entrar en conflicte amb el decret de 2003.

El Suprem anul·la aquesta resolució del Consell per considerar contrària a l'ordenament jurídic, estimant un recurs de cassació interposat per una mercantil (Servouropa) i un particular que han litigat contra aquest decret des de 2003, igual que mitja dotzena més de mercantils.
La Sala Contenciosoadministrativa del Tribunal Suprem fonamenta la seua decisió en què la zona perifèrica de protecció es pot establir exclusivament en els espais naturals protegits creats per una llei de rang estatal, la de Conservació dels Espais Naturals i Flora i Fauna.

Salicòrnia

La salicòrnia, cirialera o herba salada la trobem en la zona interior de la platja o en les zones de la marjal que s'inunden temporalment. És una planta anual, de fulles carnoses i que creix sempre en sòls salins. És una planta menuda que no sol arribar als 30 cm d'alçada. A la tardor canvia el color verd per un més rogenc.
És una planta halòfita, açò vol dir que tenen la capacitat de regular la sal de l'aigua que prenen. Segons l'espècie ho poden fer impedint el pas de la sal a la saba o expulsant la sal que no necessiten.
És una planta comestible que es pot utilitzar en les ensalades o amanides. En algunes zones la denominen "amanida de pobre".
De totes les espècies es pot obtenir carbonat sòdic, que es feia servir abans per a fer sabó i vidre. El carbonat s'obtenia antigament cremant-les.

.

El fenoll

El fenoll o fonoll (Foeniculum vulgare) és una herba perenne, aromàtica, que pot arribar als 2,5 m d'alçada i que creix a la vora dels camins, en camps sense cultivar i en zones properes a la costa (a la marjal, en podem vore molts en el límit entre esta i la platja).

Qui no la conega, la pot identificar per la seua alçada, pels talls de color verd clar, brillants, erectes, amb nombroses branques i per les inflorescències de color groc-verd.

Fa olor d'anís i s'utilitza per aromatitzar diversos licors, el peix bullit i en perfumeria. Si agafem una branqueta tendra i la xuplem, ens deixa un agradable sabor de boca i refresca l'alè.

A nivell medicinal, és bona per als bronquis, la digestió i per estimular la producció de llet de mares. S'ha de preparar una infusió d'una cullereta de llavors per tassa d'aigua.


Noms:

valencià: fenoll, fonoll, herba de les vinyes
castellà: hinojo
gallec: funcho
basc: mieloi
anglés: fenner
francés: fenouil

L'escarabat piloter o merder

L'escarabat piloter o merder és un coleòpter que podrem vore amb relativa facilitat a la zona interior de la platja entre la primavera i la tardor. Hui mateix, pegant una xicoteta passejada n'he vist uns quants. Uns, els de la foto, feien redolar un excrement de gos.
Estos escarabats s'alimenten d'excrements d'animals. Solen trossejar-los fins que formen unes pilotes que van espentant fins a caus subterranis. Allí també serviran d'aliment per a les larves.
Com comprovareu a les fotos, per fer redolar l'excrement, es posen de cul i el van espentant amb les potes posteriors.

Tamariu (Tamarix gallica)

El tamariu, tamarit, tamarell és una espècie d'arbre o arbust que suporta, fins a cert punt, la salinitat del sòl. Per això el podem trobar prop de la mar i és molt útil per a fixar dunes, marges de rius i terrenys litorals.

Este arbust, les rames del qual ixen des de la soca, sol tindre 2-3 m d'alçada, encara que quan es cultiva pot arribar als 10 m.

Es distribueix, principalment, per la costa occidental de la mediterrània. Ací, davant de la marjal, en l'arena, en tenim 7 exemplars.

Etimologia: sembla que prové del riu Tamaris (actual Tambro, a Galícia), ja que a les seues vores creixien amb profusió.

Utilitats: La seua llenya s’emprava com a combustible per a teuleres i forns de calç. Les seues rames són tan flexibles que s'utilitzaven per fer maromes, cordes gruixudes, per a les sénies. Les tisanes de branquetes i escorça s’han usat per a combatre la diarrea, ja que els tamarells són rics en matèries tànniques. S’utilitza com a arbust ornamental a carrers, camins i jardins de zones litorals.

Noms que rep a la Península Ibèrica:

valencià: tamariu, tamarisc, gatell, tamarit, tamarell, tamarill, tamaró

castellà: taray, taraje, tamarisco, atarfe, tamariz

basc: millazka, millazki

gallec: tamargueira

Dita popular: "Tamariu no fa cendra ni caliu".

Podeu veure unes bones fotos en els següents enllaços:

http://www.metafro.be/prelude/prelude_pic/Tamarix_gallica2.jpg
http://mallorcaphotoblog.files.wordpress.com/2009/02/tamarisk.jpg

Corre-corre (Carpobrotus edulis)

El corre-corre, bàlsam, ungla de gat o patata frita és una planta invasiva, originària del Sud d'Àfrica. L'ha emprada molt Obres Públiques per assentar talussos i també ha estat utilitzada com a decorativa als jardins. Hui, de manera asilvestrada, la podem trobar molt fàcilment a les zones costaneres, ja que s'adapta molt bé als sòls salins.

És perenne, amb fulles carnoses de color verd viu, de vegades porpra als extrems. Té unes flors molt espectaculars de color porpra, groc o taronjat.

A la Marjal de Massamagrell la podem vore en el límit entre esta i la platja.En concret, les de la fotografia estan sobre una de les dunes més interiors.

A causa del seu caràcter invasiu, que impossibilita l'arrelament d'espècies autòctones, hui es prenen mesures de control per evitar la seua expansió. Està en la llista d'espècies invasores a Espanya.

Podeu vore unes bones fotografies clicant en els següents enllaços:

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ec/Carpobrotus_edulis_a.JPG
http://www.invasivespeciesireland.com/mostunwanted/species/54_image2.jpg
http://www.florasilvestre.es/mediterranea/Aizoaceae/Carpobrotus_edulis.jpg
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/3e/Carpobrotus_edulis.jpg

Serp d'aigua (natrix maura)

La serp d'aigua es distribueix per Espanya, Portugal, França, Sardenya i nord d'Àfrica. Amida entre 70-80 cm i el nom li ve perquè viu en zones humides i embassades i per la gran habilitat en nadar i bussejar. La podem trobar fins als 1800 m d'altitud.

Presenta una coloració al dors molt variable: grisenca, verdosa, marronosa, taronjada.

S'alimenta de granotes i peixos, mentre que els joves capturen insectes i mol·luscs. Té 2 períodes de zel, un a la primavera i l'altre a la tardor. Fa una posta molt variable d'entre 4 a 24 ous. Les cries naixen al mes o dos mesos.

No és verinosa, però adopta una postura defensiva imitant l'atac dels escuçons si se la molesta, xiulant i llançant-se cap avant. Inclús pot llançar un líquid pudent. Mai mossega, de fet no presenta l'estructura inoculadora del verí (ofidio aglifo); ni tan sols arriba a obrir la boca per a atacar.

Encara que no està particularment amenaçada, la seua supervivència depén de la qualitat dels ecosistemes aquàtics.

El jonc

Planta herbàcia, perenne, que creix preferentment sobre sòls estancats, ribes dels rius, rierols i llacunes. Flors hermafrodites i fruits en càpsules La pol·linització és a càrrec del vent. Després de la pol·linització cada flor produeix una càpsula amb infinitat de llavors que són disseminades fàcilment, enganxades a les potes de les aus aquàtiques o a través del seu tracte digestiu. Per la seva flexibilitat, donada per l'acumulació d'aire en el seu interior, actua de barrera aturant l'onatge i evitant l'erosió de la costa.

Les tiges seques es fan servir per a teixir estores, enreixats de seients i cistelles.

Parlant del jonc sempre em ve a la memòria la metàfora que utilitzà el cronista medieval Ramon Muntaner per exemplificar al monarca que els territoris de la Corona d'Aragó havien d'estar units. Estes són les seues paraules: I si algú em demana: "En Muntaner, quin és l'exemple de la de mata de jonc?", jo li respondré que la mata de jonc té una força que, si tota la mata lligueu ben fort amb una corda, i tota la voleu arrancar ensems, us dic que deu homes, per molt que estiren, no l'arrancaran, encara que alguns més s'hi posaren; i, si en traieu la corda, de jonc en jonc l'arrancarà tota un xiquet de vuit anys, que ni un jonc no hi quedarà."

La boga

La boga és una planta herbàcia que apareix a la vora de pantans i aiguamolls. Pot formar denses colònies, de vegades impenetrables. Sol ser la primera que colonitza estos ambients.
És fàcilment identificable, perquè la part superior acaba en un cilindre de color marró (el "puro" que déiem els xiquets).
Les fulles de boga s'empren , una vegada assecades i parcialment descolorides amb vapors de sofre, per a fer seients de cadira, estores, cistelles i altres objectes. El trençat de la boga requereix una gran destresa manual. Hi ha diferents classes de cadires de boga: costurera, xata, catalana, castellana, xaparra... La persona que s'encarregava d'arreglar els seients de boga que s'havien fet malbé era l'embogador, que anava de poble en poble oferint els seus serveis.

Corretjola de canyar

La corretjola de canyar , campaneta o campanera és una planta enfiladissa. La podem trobar arran de terra o enfilada als canyars i canyissos.

Presentació del Blog

Hem creat el blog per donar a conéixer esta xicoteta marjal situada en la comarca de l'Horta Nord de València. Està situada en els termes comarcals de Massamagrell, Rafalell i Vistabella ( a uns 12 km al nord de València capital).