Nidificació en les zones humides (2011)

Us reproduïm la notícia apareguda al diari Levante:

Más de 32.000 parejas de aves acuáticas han nidificado en los humedales de la Comunitat Valenciana en la estación reproductora de 2011, la cifra más alta desde que la Generalitat comenzó en 1984 ha realizar censos de aves nidificantes, según un comunicado del Consell. En la provincia de Castelló destaca el Marjal de Almenara, con más de 500 parejas nidificantes, entre ellas, 120 parejas de polla de agua, las 100 parejas de ánade real, o las 80 parejas de canastera, catalogada vulnerable. En el Parque Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca se han reproducido 267 parejas, entre las que destacan 69 parejas de focha, 11 de canastera, 14 de aguilucho cenizo, catalogada como vulnerables en el Catálogo Valenciano de Especies Amenazadas, y 2 parejas de aguilucho lagunero, en peligro de extinción.
El director general de medio Natural, Alfredo González, ha destacado que el Parque Natural de l'Albufera es, una vez más, el punto que ha registrado una mayor concentración en número y especies, y también marca un récord histórico, con más de la mitad de aves nidificantes en nuestro territorio.
Cabe señalar que en 2010 se reproducieron 17.494 parejas, frente a las 15.849 que nidificaron en 2009. Entre las especies que se encuentran protegidas, destacan 1.336 parejas de Garcilla bueyera; 537 de garcilla cangrejera, catalogada en peligro de extinción; 1.402 parejas de charrán común; y 633 de gaviota de Audouin, que ha estabilizado su población en el parque. También destacan las 4.762 de Ánade real, que este año ha triplicado su población nidificante en l'Albufera y marca récord histórico, como también lo superan el Charrán patinegro, con 1.959 parejas, la gaviota reidora, con 1.396 parejas, o la gaviota picofina.
Le siguen en número de nidificantes los humedales del sur de Alicante, en el triángulo formado por los Parques Naturales del Hondo, las Salinas de Santa Pola y las Lagunas de La Mata-Torrevieja, que este año ha registrado más de 10.750 parejas reproductoras, según los datos facilitados por la Generalitat.

Afegeix la llegenda

L’agró roig i el fumarell de galta blanca nidifiquen a la Marjal de Rafalell i Vistabella

AE-Agró constata la presència aquest estiu de 54 espècies d’aus, 10 d’elles nidificants, en la Marjal de Massamagrell

divendres 16 de setembre de 2011.

 

La Marjal de Rafalell i Vistabella (Massamagrell) continua recuperant a poc a poc el seu pols natural i la seua biodiversitat. Després de confirmar la reproducció de les tortugues d’estany europees, els companys d’Acció Ecologista-Agró Horta Nord han realitzat aquest estiu el cens de l’avifauna d’esta zona humida. En total, s’han comptabilitzat aus de 54 espècies diferents, 10 d’elles nidificants, entre les que destaquen l’agró roig i el fumarell de galta blanca, dues espècies "vulnerables" segons els catàlegs espanyol i valencià de fauna amenaçada.

Durant l’estiu, els companys d’Acció Ecologista-Agró Horta Nord, a més a més de treballar en el Projecte Emys en la Marjal de Rafalell i Vistabella (Massamagrell), han realitzat el cens d’aus nidificants d’esta zona humida. En total, els voluntaris de l’organització ecologista han constatat la nidificació de 10 espècies diferents, 2 d’elles pertanyents a l’ordre de les passeriformes i altres 8 a les no passeriformes. Entre les espècies nidificants de la Marjal de Rafallel i Vistabella destaquen les quatre parelles d’agró roig (Ardea purpurea) i les deu de fumarell de galta blanca (Chlidonias hybridus) censades este estiu, ja que ambdues espècies estan protegides pels catàlegs espanyol i valencià de fauna amenaçada com a "vulnerables" i per l’Annex I de la Directiva d’Aus de la Unió Europea.

A més a més d’estes dues espècies catalogades com a vulnerables, les altres huit que han nidificant este estiu a la Marjal de Massamagrell han sigut el gall de canyar (porphyrio porphyrio), el collverd (Anas platyrhynchos), el gomet (Ixobrychus minutus), la fotja (Fulica atra), la polla d’aigua (Gallinula chloropus) i el cabussonet (Tachybaptus ruficollis), a més a més del totestiu (Parus major) i la xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus), que són les dues espècies censades que formen part de l’ordre de les passeriformes. La majoria d’estes aus estan protegides pel Catàleg Espanyol de Fauna Amenaçada, en la seua categoria de Règim de Protecció Especial.

Malgrat que no ha sigut possible constatar la seua nidificació, este estiu Rafael Marquina i Jorge Bonet, els companys responsables del cens, també han pogut albirar fins a 44 espècies més d’aus en la Marjal de Rafallel i Vistabella. Dues d’estes espècies, la gavina corsa (Larus audouinii) i l’oroval (Ardeola ralloides), es troben en perill d’extinció a la Comunitat Valenciana, i altres dos, el xatrac d’albufera (Strena hirundo) i la mongeta (Sterna albifrons), estan catalogats com a vulnerables al nostre territori. A més a més, també cal destacar la presència d’exemplars de picaport (Plegadis falcinellus) i de juvenils de becpla (Platalea leucorodia) i martinet (nycticorax nycticorax), tres espècies en Règim de Protecció Especial segons el Catàleg Espanyol de Fauna Amenaçada.

Estes dades sobre l’avifauna i la constatació este estiu de la reproducció de la tortuga d’estany europea (Emys orbicularis) confirmen la gradual recuperació de la biodiversitat en la Marjal de Rafalell i Vistabella, després de sobreviure a l’amenaça de l’urbanisme desgavellat i ser inclosa per la Generalitat Valenciana en el Catàleg Valencià de Zones Humides. Esta tardor, AE-Agró continuarà treballant, pam a pam i dia a dia, per a accelerar este procés de recuperació ambiental i que tots els veïns de l’Horta Nord puguen gaudir d’esta marjal, pràcticament l’única zona humida que s’ha salvat del taulell en tota la comarca.

Pollet d’agró roig en la Marjal de Rafalell i Vistabella.

 

(Article d' AE-Agró)

Carranc americà

Va ser  introduït a la Península recentment (1974) i es va estendre de manera molt ràpida. S'alimenta de larves, ous de peixos, cries d'altres carrancs i plantes. És una espècie molt agressiva que en alguns indrets està fent desaparéixer els amfibis.
El seu impacte ecològic és gran, ja que transforma físicament l'entorn: elimina plantes de les marjals i fa descendir o elimina altres animals (en molts rius ha substituït el carranc autòcton). A més, suporta molt bé les aigües contaminades.

Tortuga de florida

Este és el primer exemplar de tortuga de florida (Trachemys scripta) capturat pels voluntaris del Projecte Emys d'Acció Ecologista-Agró a la Marjal de Rafalell i Vistabella (Massamagrell). Esta espècies exòtica invasora constitueix, junt a la degradació i destrucció de les nostres zones humides, el principal perill per a la supervivència de les nostres tortugues autòctones (Emys orbicularis). Així que si tens una tortuga de florida a casa com a mascota, no l'amolles mai a la marjal. (Acció Ecologista Agró)

 

Libèl·lula /Parotet

Els adults es mouen contínuament sobre la superfície de l’aigua, cercant preses per caçar i agafant velocitats d’uns 50 km/h. Com tots els insectes tenen els ulls compostos.
Els adults viuen només unes setmanes, el temps suficient per reproduir-se.
La femella pon els ous dins de l’aigua. De l’ou ix la larva que muda unes 8-15 vegades la seua pell per créixer; en les darreres fases de la metamorfosi les larves s’anomenen nimfes. La nimfa viu dins l’aigua de basses i rierols.
Finalment la nimfa ix de l’aigua pujant per la tija d’una planta i trenca la pell per eixir com a adult.

La pell abandonada que queda s’anomena exúvia i conserva l’aspecte de la nimfa.

Reproducció de la tortuga d'estany europea

AE-Agró constata la reproducció de les Emys orbicularis a la Marjal de Rafalell i Vistabella

Voluntaris del Projecte Emys capturen per primera vegada un juvenil sense marcar d’esta espècie que es va reintroduir en 2007 a la Marjal de Massamagrell

dimarts 19 de juliol de 2011.

 

El passat dilluns 11 de juliol, un grup de voluntaris del Projecte Emys 2011 d’Acció Ecologista-Agró, el major voluntariat ambiental realitzat fins ara al País Valencià per a conservar les poblacions de tortugues autòctones, va capturar un exemplar d’Emys orbicularis sense marcar a la Marjal de Rafalell i Vistabella (Massamagrell). Es tracta d’una captura molt important i il·lusionant per a la supervivència de les nostres tortugues autòctones, ja que és el primer juvenil d’Emys orbicularis que es localitza a esta zona humida, on en 2007 la Conselleria de Medi Ambient va reintroduir esta espècie amenaçada.

Des de principi de juny, el col·lectiu comarcal d’Acció Ecologista-Agró Horta Nord realitza el seguiment de la població de tortugues d’estany europees (Emys orbicularis) de la Marjal de Rafalell i Vistabella (Massamagrell). Este seguiment forma part del LIFE-Trachemys de la Conselleria de Medi Ambient i del Projecte Emys 2011 d’AE-Agró (el major voluntariat ambiental organitzat fins ara per a conservar les poblacions de tortugues autòctones a Rafalell i Vistabella, la Marjal d’Almenara i el Tancat de la Pipa de l’Albufera de València). Durant el primer mes de treball, els voluntaris d’AE-Agró van capturar un parell de femelles d’Emys orbicularis a Massamagrell. Estes dues tortugues estaven marcades i per tant el seu origen era la solta que la Conselleria de Medi Ambient realitzà, entre 2007 i 2009 a la Marjal de Rafalell i Vistabella, per a reintroduir esta espècie autòctona amenaçada.

Jordiet, la primera Emys nascuda en molt de temps a Massamagrell.

Tanmateix, el passat dilluns 11 de juliol, Jorge Bonet, Rafael Marquina i Juanjo Iborra, voluntaris del Projecte Emys d’AE-Agró, capturaren una tortuga sense marcar. Es tracta d’un juvenil d’Emys orbicularis d’aproximadament quatre anys de vida, que hauria nascut ja a la Marjal de Massamagrell i que els voluntaris Lucas Marín i Carlos García tornaren a capturar el passat dijous 14 de juliol. Jordiet, nom amb el qual s’ha batejat a esta tortuga que va ser capturada per primera vegada el dia de l’aniversari del voluntari Jorge Bonet, és la primera Emys orbicularis sense marcar que es localitza a Rafalell i Vistabella des de la reintroducció de l’espècie en 2007. La seua captura confirmaria que la nova població de tortugues autòctones, formada per aproximadament 50 individus, hauria sigut capaç de reproduir-se a la Marjal de Massamagrell, una dada que fins al moment no s’havia pogut constatar.

Altre aspecte rellevant de les primeres setmanes del seguiment de la població de tortugues de Rafalell i Vistabella és l’absència de captures de tortugues exòtiques, concretament de Trachemys scripta, més conegudes també com tortugues de florida. Esta dada, conjuntament amb la localització per primera vegada d’un individu d’Emys orbicularis sense marcar i per tant nascut a esta zona humida, representen un magnífic inici per al Projecte Emys i el LIFE-Trachemys a la Marjal de Massamagrell. Per una banda, el naixement de Jordiet confirmaria la completa adaptació de la nova població de tortugues autòctones de Rafalell i Vistabella i, a més a més, l’absència de Trachemys scripta facilitaria la seua supervivència en esta zona humida, que tant ha patit durant les últimes dècades la pressió urbanística i agrícola.

No obstant, encara és prompte per a llançar les campanes al vol. El Projecte Emys i el LIFE-Trachemys acaben de començar. En octubre, quan els voluntaris d’AE-Agró concloguen el seguiment de la població de tortugues de Rafalell i Vistabella i es disposen de totes les dades, serà el moment d’avaluar definitivament l’estat de conservació de les Emys orbicularis a Massamagrell. Esperem que quan arribe eixe moment es puguen constatar els bons resultats que fins al moment es desprenen de l’inici del seguiment i que, malgrat la dificultat de capturar juvenils, trobem més Jordiets nadant a la seua nova llar, la Marjal de Rafalell i Vistabella.

Fins llavors, AE-Agró continuarà, pam a pam i dia a dia, treballant en la conservació de les nostres tortugues a Massamagrell, la Marjal d’Almenara i el Tancat de la Pipa de l’Albufera de València. Si vols, ens pots ajudar unint-te al Projecte Emys com a voluntari. Per a apuntar-te només has d’enviar un correu electrònic a projecteemys@gmail.com o telefonar al 608 746 865. No ho dubtes i mulla’t este estiu per la supervivència de les nostres tortugues autòctones!!! T’esperem!!! I les Emys també!!!

Pam a pam, continuem treballant per la supervivència de Jordiet i la resta d’Emys.

Seguiment de tortugues autòctones i al·lòctones

AE-Agró participa al LIFE-Trachemys en la Marjal de Rafalell i Vistabella

Els ecologistes realitzen el seguiment de tortugues autòctones i al·lòctones a la marjal de Massamagrell

 

Des de principi de juny, el col·lectiu comarcal d’Acció Ecologista-Agró a l’Horta Nord col·labora amb la Conselleria de Medi Ambient i VAERSA en el projecte europeu LIFE-Trachemys, amb el qual es pretén ficar les bases per a combatre la presència de les invasores i exòtiques tortugues de florida (Trachemys scripta) al vell continent. Els ecologistes de l’Horta Nord treballen pam a pam a la Marjal de Rafalell i Vistabella (Massamagrell) per a capturar les tortugues al·lòctones i a més a més censar les autòctones: les tortugues d’estany europees (Emys orbicularis).

El passat 1 de juny va començar a la Marjal de Rafalell i Vistabella de Massamagrell la participació d’Acció Ecologista-Agró Horta Nord al projecte europeu LIFE-Trachemys, que organitza la Conselleria de Medi Ambient i VAERSA, amb la col·laboració de tres entitats portugueses: CIBIO-ICETA, Parc Biològic Gaia i ALDEIA-RIAS. Esta iniciativa, que actualment s’està realitzant al País Valencià i a Portugal, pretén posar les bases per a combatre la presència de tortugues exòtiques invasores, especialment les de Florida (Trachemys scripta). Esta espècie, que durant molts anys va estar a la venda com animal domèstic, ha anat colonitzant les nostres marjals i actualment constitueix, conjuntament amb la degradació de les zones humides, una amenaça molt seriosa per a la supervivència de les tortugues d’estany europees (Emys orbicularis).
Precisament a la Marjal de Rafalell i Vistabella les tortugues autòctones van desaparéixer pràcticament com a conseqüència de la forta degradació que va patir esta zona humida durant la segona meitat del segle XX, quan es va eixugar sistemàticament amb finalitats agrícoles i urbanístiques, i va estar a punt de convertir-se en una víctima més del model valencià d’urbanisme desgavellat. Gràcies a la lluita de la Coordinadora per la Defensa de la Marjal de Massamagrell-Rafallel-Vistabella, que comptava amb la presència d’AE-Agró, es va salvar de la voracitat del taulell.

Pam a pam, a la recerca de les tortugues.

La seua degradació va impedir, no obstant, que es consolidara una població estable de tortugues de florida, com sí que ha passat en altres marjals valencianes, per exemple la d’Almenara o la de La Safor. Durant els treballs d’eradicació realitzats per la Conselleria de Medi Ambient a Rafalell i Vistabella es van capturat molts pocs exemplars de Trachemys scripta (4 en 2007 i un en 2008), amollats per ciutadans que no són conscients del perill per a la biodiversitat que suposa alliberar una espècie exòtica en un ecosistema que no és el seu. Afortunadament, durant les primeres setmanes del LIFE-Trachemys tampoc no s’ha detectat cap tortuga al·lòctona a esta zona humida de l’Horta Nord.
Pel que respecta a la presència d’Emys orbicularis a la Marjal de Rafalell i Vistabella, cal destacar que entre 2007 i 2009 la Conselleria va reintroduir 53 individus de tortuga d’estany europea, que s’han adaptat bé a l’entorn en la seua majoria. Inclús es va capturar una femella gràvida, però encara no s’ha pogut constatar ni la nidificació ni la reproducció dels exemplars d’esta nova població d’Emys orbicularis. Dos d’estes tortugues ja han sigut recapturades, censades i alliberades de nou a la marjal pels voluntaris d’AE-Agró. Durant els sis mesos que durarà el projecte s’espera censar la resta d’Emys orbicularis reintroduïdes a la marjal i qui sap si localitzar algun neonat o juvenil que confirme l’adaptació total de la nova població de tortugues autòctones de Rafalell i Vistabella.

Algunes aus que crien ací

 Les aus que crien a la Marjal les podem separar en 2 tipus: 1) estivals: aus migratòries que crien ací i hivernen a l'Àfrica. Per tant, només les podem vore durant l'època de cria. 2) sedentàries: viuen tot l'any ací.


ESTIVALS

Corrot
         Ocell estival que cria als canyars. L'hivern el passa a l'Àfrica Tropical.

Corrotxí
             Ocell estival que cria als canyars. L'hivern el passa a l'Àfrica Tropical.

 Gomet
              Ocell estival que cria als canyars. L'hivern el passa a l'Àfrica tropical.

Fumarell de galta blanca

Xitxarra / Boscaler comú  (nidificant molt escàs)

SEDENTÀRIES


Rossinyol bord

.
Cabussonet

Fotja

trist

Polla d'aigua (jove)

Collverd

Bitxac comú / Cagamànecs

Serp d'aigua

La serp d'aigua es distribueix per Espanya, Portugal, França, Sardenya i nord d'Àfrica. Amida entre 70-80 cm i el nom li ve perquè viu en zones humides i embassades i per la gran habilitat en nadar i bussejar. La podem trobar fins als 1800 m d'altitud.

Presenta una coloració al dors molt variable: grisenca, verdosa, marronosa, taronjada.

S'alimenta de granotes i peixos, mentre que els joves capturen insectes i mol·luscs. Té 2 períodes de zel, un a la primavera i l'altre a la tardor. Fa una posta molt variable d'entre 4 a 24 ous. Les cries naixen al mes o dos mesos.

No és verinosa, però adopta una postura defensiva imitant l'atac dels escuçons si se la molesta, xiulant i llançant-se cap avant. Inclús pot llançar un líquid pudent. Mai mossega, de fet no presenta l'estructura inoculadora del verí (ofidio aglifo); ni tan sols arriba a obrir la boca per a atacar.

Encara que no està particularment amenaçada, la seua supervivència depén de la qualitat dels ecosistemes aquàtics.

Lliri groc

Entre les plantes autòctones, el lliri groc és una de les que presenta les flors més espectaculars. Els pètals, d'un groc intens, apareixen molt desenvolupats i en posició decaient, oferint en el seu conjunt un magnífic aspecte. Les fulles són planes, dretes, molt allargades i amb forma d'espasa. Pel que fa a l'alçada, rarament supera els 100-120 cm. Aquesta planta herbàcia té una vida que pot allargar-se durant alguns anys, si bé la seua part aèria acostuma a pensir-se durant els hiverns, amb la qual cosa únicament es mantenen vius els elements subterranis.
Els mesos d'abril i maig, quan els lliris grocs floreixen, les vores d'estanys i els xicotets recs d'aigües quietes esdevenen esplendorosos. Si bé es pot veure aquesta espècie des del nivell del mar fins a pràcticament els 1.600 m d'altitud, on més ben desenvolupades es troben les formacions de lliris és a les zones d'aiguamolls.
Ací a la Marjal en tenim una bona formació, que podeu vore al costat del caminet que va entre la marjal i la platja.