Planta herbàcia, perenne, que creix preferentment sobre sòls estancats, ribes dels rius, rierols i llacunes. Flors hermafrodites i fruits en càpsules La pol·linització és a càrrec del vent. Després de la pol·linització cada flor produeix una càpsula amb infinitat de llavors que són disseminades fàcilment, enganxades a les potes de les aus aquàtiques o a través del seu tracte digestiu. Per la seva flexibilitat, donada per l'acumulació d'aire en el seu interior, actua de barrera aturant l'onatge i evitant l'erosió de la costa.
Les tiges seques es fan servir per a teixir estores, enreixats de seients i cistelles.
Parlant del jonc sempre em ve a la memòria la metàfora que utilitzà el cronista medieval Ramon Muntaner per exemplificar al monarca que els territoris de la Corona d'Aragó havien d'estar units. Estes són les seues paraules: I si algú em demana: "En Muntaner, quin és l'exemple de la de mata de jonc?", jo li respondré que la mata de jonc té una força que, si tota la mata lligueu ben fort amb una corda, i tota la voleu arrancar ensems, us dic que deu homes, per molt que estiren, no l'arrancaran, encara que alguns més s'hi posaren; i, si en traieu la corda, de jonc en jonc l'arrancarà tota un xiquet de vuit anys, que ni un jonc no hi quedarà."
